Analitzant a fons tota la seva trajectòria he arribat a la conclusió de que sempre ha fet el que li ha donat la gana (cosa que la meva família em deia que era impossible) però, gràcies a l'Amèlia, he comprovat que es pot fer (i amb bons resultats)
L'obra es diu "ella i els esperits" i fa referència a les ajudes espirituals que rebem sempre, ho volguem saber o no, durant tota la vida i especialment en la fase de creació d'una obra artística.
Va acompanyada d'aquest poema:
Ella
emmarca l'ombra
i la penja a la paret,
com una festa
Ella
dibuixa un camí
que travessa l'abisme
i pinta l'ombra lluminosa,
perquè més enllà
hi ha una foscor més gran
I després un altra
encara més gran
Ella
diu que la nit és feta de llum
i que la lluna és una dalla
que balla
i foragita la mort,
per un instant innecessària.
2016. Estampa digital. 65 x 160 cm.
